Que en penseu vosaltres del Facebook , el Twitter i demés xarxes socials ? creieu que son pura xafarderia o que son un bon mitjà de comunicació i de relació entre les persones ?
A veure, analitzant una miqueta, segurament que podríem trobar-hi elements positius i també elements negatius .
Jo personalment he de confessar que no em desagraden, que tinc conte al facebook i al twitter, i que cada vegada que obro l'ordinador, no me'n se estar de donar-hi una mirada. Axis veig entrades i comentaris que fan els meus familiars (sobretot els meus nets) i els meus amics, i em fa sentir mes aprop i mes en contacte amb tots ells.
També he de reconèixer que soc mes, de mirar i llegir als altres, que de publicar-hi jo mateixa.... Segurament es que jo soc mes reservada o mes prudent que el comú dels mortals, dons no deixa de sorprendrem, com la gent publica coses tan privades i personals com puguin ser amors, desamors, malalties, estats d'ànim.....etc. etc.
Lo que crec que es important, es saber escollir el nivell de privacitat que vols , saber seleccionar a qui segueixes i seleccionar a qui acceptes en les teves llistes de seguidors o amics.
Amb totes les precaucions pertinents, per a mi son bones eines que m'agrada aprofitar....
El Facebook... està fe , el que em passa és que si no el faig servir sovint, em perdu
ResponEliminaEl Twitter... he sentit a dir que és més senzill
Ho probaré
prueb comentario
ResponEliminaLes xarxes socials es una eina de dos talls. SOn una revolució dins les relacions interpersonals!!
ResponEliminaEn un colectiu com el vostre: persones grans, tot son ventatges, comunicació sense desplaçar-se, nov ainformació, foros d edebat... un cop has vençut la mandra de saber com van, això si,i tampoc ningu t'ho explica eh?
i en un col.lectiu... anomenem-los... com a "Colectiu de socialització" els adolescents, crec que fa mes mal que una altra cosa, l'abus de les xarxes fa perdre la relació persona a persona i tot iq ue ho hem d'entendre com una manera nova de relacionar-se, crec que s'hauria de perdre de vista el que és de real del que no, i mirar als ulls, fer una abraçada de retrobament...de meoment les xarxes...no ho fan.Petons